La psicologia sistèmica és un paradigma que neix en les dècades dels 50 i 60 en contraposició a la idea de que els pacients son els que tenen el problema o el problema en si.
La psicologia sistèmica en canvi considera que el pacient no és el que te el problema sinó que és la exteriorització de un problema en el sistema (per sistema entenen un conjunt de persones relacionades entre si).
Aquesta concepció revolucionarà les teràpies ja que ara no només hi haurà d’anar el pacient sinó que persones properes al pacient també hi hauran d’anar.
Un altre canvi que també introduiran a la psicologia és la idea de la influencia circular. Aquesta influencia fa referència a que una persona influeix en les altres que alhora influeixen en la primera.
La psicologia sistèmica es basa sobre tres pilars fonamentals:
1.D'una banda en la Teoria General de Sistemes, segons la qual un sistema és un conjunt d'elements en interacció dinàmica en què l'estat de cada element està determinat per l'estat de cada un dels altres que el configuren, d'aquesta manera un sistema pot ser tancat, quan no intercanvia informació amb el seu entorn o obert, quan intercanvia informació amb el seu entorn, pel que és modificat i alhora modifica a aquest mateix context.
2.L'altra gran font teòrica que serveix com a base de sustentació és la cibernètica. El concepte de "Feedback",el que significa que qualsevol acció realitzada per un integrant del sistema afectarà als altres. En aquest sentit es parla llavors de feedback positiu o negatiu, segons que les accions afavoreixin o tendeixin a corregir accions. La cibernètica pren el concepte de "Homeòstasi", segons el qual a partir del feedback es tendeix al manteniment de l'organització del sistema.
2.L'altra gran font teòrica que serveix com a base de sustentació és la cibernètica. El concepte de "Feedback",el que significa que qualsevol acció realitzada per un integrant del sistema afectarà als altres. En aquest sentit es parla llavors de feedback positiu o negatiu, segons que les accions afavoreixin o tendeixin a corregir accions. La cibernètica pren el concepte de "Homeòstasi", segons el qual a partir del feedback es tendeix al manteniment de l'organització del sistema.
3.La teoria de la comunicació, serveix com la tercera gran font de desenvolupament teòric. Segons aquesta teoria es impossible no comunicar ja que fins i tot intentar de no comunicar, es a dir, la indiferència, envia un missatge a la persona de qui passes.
Practica:
La practica 8 ha consistit en inventar una serie de esquemes sistematics.
Esquema 1: Simetric positiu
Hi ha dos amics que jugen a futbol setmanalment.
Aquest és un cas de actitud simetrica constructiva ja que tots dos fan el mateix i alhora fa que tots dos millorin.
Esquema 2: Simetric negatiu
En aquest cas la repetició és dolenta ja que entre que uns fan, els altres critiquen i tot al final ningu fa res.
Esquema 3: complementari positiu
En aquest cas les conductes son complementaries ja que no fa el mateix el venedor que els compradors i és contructiva ja que el venedor guanya més diners i les persones poden triar entre més productes.
Esquema 4: complementari positiu
Aquest exemple és un cas clar de com les ideas que tenim dels altres afecten a la nostra conducta.
Conclusió:
La psicologia sistemica va canviar la manera de veure la psicologia ja que va deixar de veure a l’individu com el problema i el va canviar per els sistemes.
Les practiques ens han servit per poder veure amb més claretat com les coses afecten i sobretot que tot esta relacionat ja que una acció que fas afecta a algu que emet una resposta que t’afecta a tu que emets una resposta...
Personalment no m’acaba de agradar aquest tipus de manera de veure les terapies ja que considero que en la majoria de casos no es que hi hagi un problema en la organització d’un sistema sinó en les persones i més concretament en la persona que visita la consulta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada